Vaig néixer a Barcelona en una família de comerciants, de ben petit
veníem a Lloret a passar tots els dies festius que teníem a l’escola. Lloret és
el poble de la família de la meva mare, el meu avi va anar a viure a Barcelona,
però fins ell tots van viure a Lloret, eren capitans de vaixell. Per aquestes
coses el meu lligam amb Lloret és molt gran i m’agrada dir que soc un Lloretenc
nascut a Barcelona.
A Lloret he passat els millors moments de la meva vida, de petit jugant
al carrer de la fabrica, al costat de la fabrica de gel o de la família Comas
que ens subministrava hortalisses i verdures del seu camp. Tot el dia al carrer
jugant amb els veïns, de cops sense que els pares ho sabessin, anàvem a les
cases abandonades a jugar amb els gats que hi vivien.
A casa la meva mare es preocupava de nosaltres mentre el meu pare
intentava guanyar-se les garrofes amb les seves botigues de fotografia. 5 fills
costen de pujar! Als meus pares dedicació no els faltava. Van ser anys on varem
aprendre els valor que ells més han volgut ensenyar-nos, la família, l’amistat,
les relacions personals, els amics, . . .per sobre dels valor materials. Sempre
els estaré agraït per aquestes ensenyances ja que ha fet que a casa, tots,
pares, germans i fills sempre hem fet pinya davant de qualsevol situació, en
els bons moments i en els dolents.
Els estius els passàvem a Lloret tot jugant entre la platja i els
carrers. La platja i el mar sempre ha estat en la meva vida. Alguns cops tinc
una sensació interna estranya i no se el que hem passa, sento com si em faltes
alguna cosa, . . . passejo i vaig direcció al passeig de Lloret, al veure el
mar aquesta sensació em desapareix. Necessito veure el mar, si pot ser cada
dia. A casa ens agrada anar a la platja sempre que fa bo, hivern inclòs. Els
estius sempre hem anat a cala trons, una petita cala situada després del
Castell d’en Platja. Allà amb els meus germans hem passat moltes hores, ens hem
banyat, em pres el sol, hem pescat, hem bussejat, hem nedat , em fet amistats, . . . una de les activitats que sempre m’ha
agradat més, i encara faig, és anar nedant fins es Bardano, un petit illot
situat davant la cala que et permet llençar-te de cap al mar des de la seva
part més alta. Anar a Cala Trons, nadar
fins es Bardano, prendre el sol en l’ illot i llançar-se de cap és una mateixa
cosa.
Els lloretencs tenim una gran sort de viure on vivim un municipi que
ens ha donat la possibilitat de fer les nostre vides en un lloc privilegiat per
la natura. Viure en un entorn com el nostre és tot un luxe! Lloret et permet
treballar i gaudir al mateix municipi. Es treballa d’una altre manera quan
s’està rodejat d’aquest entorn tant preciós.
Poc a poc Lloret set posa a la sang i et fa viure amb intensitat la
seva acollida, la seva calidesa, el seu caliu, t’absorbeix, un municipi molt
participatiu amb moltes entitats que desenvolupen activitats en tots els
àmbits, esportius, cultural, participatiu,
Professionalment vaig començar aprenent el mon de l’assegurança en una
companyia on vaig tenir la possibilitat per passar per tots els departaments i
aprendre com funcionaven per dins, després vaig anar a fer de comercial en una
corredoria d’assegurances, ràpidament
vaig veure que aquest era el meu mon, un mon que et permet relacionar-te amb
molta gent de diferent procedència, on et permet conèixer diferents activitats
en profunditat, que et permet parlar i relacionar-te tot protegint el que més
entimem, els que ens envolten, la nostra família i a nosaltres mateixos i al
nostre patrimoni. Vaig estudiar per tal de treure’m el títol de corredor i vaig
muntar un despatx que encara tinc a Lloret de Mar. Amb 18 anys vaig decidir
quedar-me a viure a Lloret i professionalment m’he desenvolupat aquí fent de
Lloret la seu del meu despatx d’assessor d’assegurances i el lloc on tinc els
client. Per mi poder viure i treballar ena Lloret era l’objectiu. Un cop obert
el despatx he anat complementant els meus coneixements amb els estudis en
diferents àmbits del mon de l’assegurança fins arribar a ser professor
d’assegurances en el col·legi de Mediadors. El meu despatx va anar creixent i
vaig sentir la necessitat d’estudiar el m,àster en direcció i administració
d’empreses per la UdG per tal de reforçar i ampliar els coneixements i la seva
aplicació en el dia a dia de la feina. Sempre he cregut que tenir un bon
ambient de treball es bàsic per tal que les persones que treballem juntes
puguem desenvolupar totes les nostres capacitats per tal de créixer
personalment i fer créixer l’empresa on treballem. Aquest principi l’he
intentat aplicar sempre on he treballat.
Sempre m’ha agradat participar del mon associatiu del municipi i de les
seves activitats, he ballat el ball de plaça, fundat la Jove Cambra de Lloret i
el Rotary Club.
