La política municipal sempre m’ha interessat per varies coses, primer
perquè sóc un enamorat de Lloret i sempre m’ha agradat participar en la vida
cultural, esportiva i associativa del poble. Sempre he intentat aportar el meu
granet de sorra en el desenvolupament de Lloret i dins l’administració és on es
pot incidir més.
Per altre banda la meva forma de ser, extrovertit i amb ganes de
conèixer, m’han portat a participar activament de la política municipal que és
la que m’agrada. M’agrada el contacte amb la gent, que t’expliquin els seus
anhels, els seus problemes, les seves alegries . . . i sobretot m’agrada poder
ajudar, solucionar problemes. . .encara que no sempre es pot resoldre tot i com
a la gent li agrada.
Rec que si tots aportem de nosaltres en la construcció i transformació
de la nostra vila, aquesta és produirà més aviat.
Em sento Lloretenc de medul·la i per tot on vaig m’agrada defensar el
nostre poble. Quantes vegades m’he agut de sentir coses sobre Lloret de
persones que no el coneixen. Crec que hem de fer feina de formigueta i ensenyar
Lloret a tot aquell que el desconeix per tal que parlin del que coneixen.
Els meus pares, l’escola, catalanista i cristiana, on anava i
l’agrupament de joves han marcat la meva forma de ser. Amb ells he aprés valor
com el saber donar, compartir, la generositat, l’escalf dels amics, . . .valor
que he intentat posar en pràctica sempre. Eren moments predemocràtics on els
sentiments dels catalanisme democràtic començaven a bullir . Recordo
perfectament la jornada de les primeres eleccions autonòmiques que Jordi Pujol
va poder formar govern a la Generalitat de Catalunya, vaig poder participar
col·laborant amb l’oficina que Convergència tenia a St. Gervasi, viure la
jornada electoral, les emocions viscudes, veure Jordi Pujol emocionat sortint
al balcó, el sentiment nacionalista que ens embargava a tots, . . .
No hay comentarios:
Publicar un comentario